La muixeranga naix d’una antiga dansa que es ballava en bona part de la Corona d’Aragó. Ja a principis del segle XVI es parla de les «boixigangues» a la ciutat de València, i a Algemesí està documentada almenys des del segle XVIII. Amb el temps va rebre molts noms: muixeranga, moixiganga, ball de negrets o de locos. Moltes de les poblacions que la ballaven la van perdre, però en uns pocs pobles valencians va sobreviure, i en cada un va prendre un caràcter propi.
Què és una muixeranga?
La paraula té tres significats: la torre humana, la colla que la fa i la tradició sencera. Una actuació no és només pujar alt. Hi ha els balls, que combinen moviment i quadres plàstics, i les figures, construccions on el que compta és l’equilibri, l’harmonia i la bellesa tant com l’altura. Al costat de les torres de diversos pisos hi ha figures horitzontals, amb moviment o amb remats que no tenen equivalent en cap altra tradició. Tot sosté sobre la pinya: desenes de persones que, des de baix, fan possible que la figura s’alce.
I res d’això s’entén sense la música. La dolçaina i el tabal toquen la melodia de la Muixeranga d’Algemesí, que acompanya cada construcció i que molts valencians reconeixen com un símbol del seu poble. La indumentària tradicional, de tela de ratlles amb la faixa ben cenyida, completa una estampa inconfusible.
A diferència dels castells catalans, que en són parents pròxims, la muixeranga no competeix: és festa, ofrena i comunitat.
Algemesí, el cor que mai va deixar de bategar
Durant segles, la muixeranga va resistir sobretot a Algemesí, lligada a les Festes de la Mare de Déu de la Salut del 7 i 8 de setembre. Va passar moments difícils, i en algun any dels setanta ni tan sols va eixir a la processó. Tot i així, la tradició va aguantar, i el 28 de novembre de 2011 la UNESCO va declarar la Festa de la Salut Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat, amb la muixeranga com un dels seus actes més emblemàtics. El 1997 havia nascut la Nova Muixeranga d’Algemesí, la primera a incorporar les dones a les figures.
L’esclat: de tradició local a patrimoni de tot un poble
Als anys noranta van començar els primers intents de recuperar la muixeranga fora d’Algemesí. L’esclat de veritat, però, va arribar a la dècada de 2010. Castelló i Vinaròs el 2013, Alacant i València el 2014, i després moltes més, van formar colles noves que agafaven el repertori d’Algemesí com a punt de partida. La muixeranga es va convertir en una manera de viure la cultura valenciana al carrer, en valencià i amb gent de totes les edats. Avui la Federació Coordinadora de Muixerangues reuneix 25 colles d’arreu del territori.
La Muixeranga d'Elx
La nostra colla va nàixer el setembre de 2022 amb un objectiu clar: difondre la cultura, la llengua i les costums valencianes a través de la muixeranga. Hui som unes 50 persones de totes les edats, de bebés a jubilats. Ens reconeixereu per la nostra indumentària: camisa roja, pantalons blaus i faixa amb la senyera, en homenatge als colors de la bandera d’Elx.
Som la muixeranga més al sud del País Valencià. Elx està a tocar del límit meridional del territori de parla valenciana, en una ciutat on el valencià conviu amb el castellà i on mantindre’l viu és una tasca de cada dia. Per això ens sentim primera línia: cada assaig, cada actuació i cada figura que alcem a plaça és una manera de dir que ací també es parla, es viu i es fa cultura en valencià. Som el referent de la muixeranga per a la ciutat d’Elx i per a les comarques del sud.
Perquè, com diem nosaltres, fem pinya com una tabala.